Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls
La sortida de les grans ciutats sempre són complicades.
El porter de l'alberg m'ha donat un munt d'indicacions i les anava repetint fins a l'infinit. Jo dient que si amb el cap i ell que torna a començar. Al final només me'n recordava d'avenida de Navarra.
Vaig tirant i cada 2 cantonades pregunto per l'avinguda. Al final hi arribo i la segueixo. Em porta fins a l'estació de l'AVE. No ho veig gaire clar i decideixo fer servir el navegador del mòbil. Escric Monzalbarba i trio l'opció de "a pie". Fantàstic. Tinc la ruta indicada i només l'haig d'anar seguint.
Em porta directament al camí de Santiago. Se'n diu el camí de Monzalbarba... Molt bonic. Passa al costat del riu i té un carril bici i malgrat l'hora, està força transitat. Quan arribo al poble encara és aviat i passo de llarg fins a Utebo on esmorzaré. Els de l'alberg m'han donat un picnic i me'l menjo amb un cafè amb llet del bar.
Començo a caminar cap a Sobradiel i d'allí a Torres de Berrellén. En aquest poble estan preparant les festes i tanquen els carrers per les vaquilles. Encara no tinc gana, així que tiro fins Alagón i dinaré allà.
Haig d'entrar a 3 bars diferents per poder menjar. Al primer em diuen que no tenen res per menjar, només beguda. Al segon que fins a la 1h no s'obra la cuina (són les 12,30). Finalment al tercer haig de menjar unes tapes. No fan menú.
M'encanto una mica dinant i així descanso i també se'm carrega el mòbil.
Cap a quarts de tres arribaré a Cabañas de Ebro. Passo com a ànima en pena, cansat i mort de set. Només trobo una font. Res obert. Sort que he menjat a Alagon...
Continuo caminant fins a Alcalá de Ebro i quan entro al poble vaig resant per trobar un bar. Res. són cap a les quatre, fa molta calor i estic rebentat. Segueixo la fletxeta en silenci fins que al tombar una casa amb una cortina i un retol que sembla posar bar. Molt cutre, però es un bar. Hi entro i em refresco automàticament. l'aire condicionat està a tope. Una coca-cola, enxufo el mòbil i a descansar una bona mitja hora.
Només queda Luceni abans d'arribar a Gallur. Entro al poble i el travesso en silenci. A la sortida, allà lluny veig un .... si que ho sembla... un pelegrí!
Ell també em veu a mi. s'espera i ens trobem. La piscina del poble és a tocar i anem a fer una cerveseta mentre ens presentem.
Es diu Jose Luis, spit pels amics. La fem petar una bona estona i sembla que també va a Gallur. Finalment marxo i quedem que ja ens veurem al proper poble.
Gallur només està a 7 km. però això de ser els últims se'm fa llarg.
L'alberg és molt maco. M'instal·lo, faig la DRN i començo a escriure mentre espero a l'spit.
Arriba, ens saludem, s'acosta al seu llit i em crida:
- Xavi, mira, acercate rápido. Mierda de camino!
-Que passa, nen?
- Fijate bien...-i em senyala els llençols-
Corretejant per alli hi ha uns petits insectes. Semblen xinxes.
- Yo aquí no me quedo. Me largo. -I agafa la motxilla i fot el camp-.
- No, no, yo tampoco! (no fotem!) - faig la bossa i el segueixo-
La noia ens atén molt amable. De seguida ens torna els diners i es disculpa. Ens diu que van fer la desinsectació no fa gaire i que li extranya...S'ofereix per buscar-nos una alternativa Truca a hostals, pensions, hotels,.. i l'únic que troba és un hotel. Massa car.
Ens fa una altra proposta. A l'edifici, la part dedicada a l'alberg és la segona planta. A la primera hi ha habitacions individuals i és on dormen elles. Ens n'ofereix una a cadascú de manera totalment gratuita. Jo accepto d'anar-la a veure. El José Luis és més reaci.
Finalment ens quedem tots dos. Les habitacions del primer pis semblen netes de bitxos.
Soparem plegats, farem una mica de sobretaula i finalment quedem d'acord per marxar l'endemà a les 6,30 junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada