dijous, 17 de juliol del 2014

Dia 8: Fuentes de Ebro - Saragossa. 32 Km.

Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.

Avui teòricament tinc una etapa curta perquè m'estalvio els 10 km. que hi ha de Pina de Ebro a Fuentes de Ebro. Sobre el paper la cosa queda en 25 (ja veurem). Tot i així la costum fa que a les 5,00 ja sigui dret- Surto en silenci i deixo la clau al lloc on vam quedar amb la mestressa. Sempre seguint el riu començo a caminar cap a Burgo de Ebro.
Cap a les 7 ja ha sortit el sol i tinc gana. Paro en un polígon industrial per esmorzar el que vaig comprar ahir i aprofito per posar-me protector solar. Al marxar llenço l'ampolla de litre i mig que he portat en la travessa del desert per si un cas. Avui no em fara falta i no vull carregar tant de pes.
Continuo per una pista ample que va entre la via del tren i el riu. Hi ha poques senyals i en les cruïlles m'emprenyo. Tinc por que no em passi com ahir.
El Burgo de Ebro es desperta a mesura que hi vaig entrant. Hi ha un bar a tocar de la carretera que està muntant les taules i m'hi acosto. Faré un descans.
Sortint del poble el camí és molt semblant al que he fet fins ara. Ample, avorrit i ple de mosquetes i mosquitets que no paren d'emprenyar. Necessito un repel·lent amb urgència.
La Cartuja és el darrer poble abans d'arribar a Saragossa. Faig una cola mentre uns joves graven un vídeo amb una colla de nens corrents per allí.
Paral·lel a l'autovia continuaré fent el camí que s'anirà endinsant cap a la ciutat. Està mal indicat. Falten fletxes i fins i tot hi ha trossos que haig d'anar per un descampat.
Entro a Saragossa i miro el wikiloc. Ja fa estona que passo dels 25 i encara haig d'arribar a la plaça de la Virgen del Pilar. Travesso carrers i més carrers preguntant a un i l'altre fins que arribo. A la plaça hi ha una oficina d'informació i turisme que m'expliquen com ho haig de fer per que em selli la credencial la sagristia de la catedral de la verge del Pilar. També m'expliquen on està l'albergue juvenil.
Arreglada la visita a la catedral només queda anar cap a l'alberg. És una bona caminata. Ja fa estona que he parat el mòbil perquè ja no tenia bateria. A mig camí dino en un restaurant molt bonic. Én un menú un pelet més car del que acostumo a fer, però vaja...
Al sortir trobo l'alberg en 20 minuts. És molt semblant al de Lleida, habitacions grans amb dues lliteres. Faig la DRN i em quedo adormit fins a quarts de 7, que sortiré a buscar un locutori.
Finalment buscaré un lloc per sopar i cap al llit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada