He anat sumant els km. acumulats i me'n surten quasi 500. A partir d'ara el camí català enllaça amb el francès. Jo ja l'he fet i en tinc un bon record.
Ara mateix tinc els peus bé, les cames bé i crec que podria fer els 700 que em falten fins a Santiago i tornar a viure experiències diferents, però estic cansat d'estar sol i tinc ganes de tornar cap a casa a veure els meus, així que...
FI
dimarts, 22 de juliol del 2014
Dia 13: Alcanadre - Logronyo. 32 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
Aquests endolls de l'alberg no van bé i el mòbil no s'ha carregat. El deixo endollat mentre pujo al bar a deixar la clau de l'alberg darrera el reixat tal i com vam quedar.
El JL m'espera per sortir plegats. El Xavi ho farà més tard.
Fins a Arrubal tenim 13 km.que altre cop hem de fer sense res a la panxa. El trajecte és molt bonic, tot caminant a la vora del riu. Quan arribem entrem al primer bar que veiem i mengem un entrepà. Ens entretenim una estona fins que decidim marxar a Agoncillo que es troba a 5 km escassos.
Després de descansar queda el tros final. 13 km fins a Logronyo. Portem bona marxa i el camí és agradable, llevat del tros en que el camí va per la nacional. el transit de camions és intens i fa una mica de respecte.
Entrem a Logronyo per Varela, que ja és considerat una barriada de la ciutat per continuar per un parc molt bonic.
Un cop a la ciutat el José Luis insisteix a presentar-me uns amics seus d'aquí. El Jesús, la seva dona, la filla, Amaia i el seu marit. Ens reben molt bé. Li tenen molta estima al JL. Ens conviden a anar a fer uns vinos i després a dinar. Molt agradables.
Ja tard ens acomiadem i el convido si mai ve per allà casa meva que em passi a veure.
M'acompanyen fins a l'alberg municipal i m'hi quedo.
Aqui ja hi trobo ambient peregrí: molta gent, molts estrangers, roba estesa per tot el pati, una recepció formal. lliteres plenes de gent dormint,...
Faig la DRN i surto a fer un tomb. Mentre passejo prenc la decissió: Ja en tinc prou. Demà torno cap a casa.
Buscaré un locutori, acabaré de passar el diari, soparé i tornaré fins a l'alberg.
Aquests endolls de l'alberg no van bé i el mòbil no s'ha carregat. El deixo endollat mentre pujo al bar a deixar la clau de l'alberg darrera el reixat tal i com vam quedar.
El JL m'espera per sortir plegats. El Xavi ho farà més tard.
Fins a Arrubal tenim 13 km.que altre cop hem de fer sense res a la panxa. El trajecte és molt bonic, tot caminant a la vora del riu. Quan arribem entrem al primer bar que veiem i mengem un entrepà. Ens entretenim una estona fins que decidim marxar a Agoncillo que es troba a 5 km escassos.
Després de descansar queda el tros final. 13 km fins a Logronyo. Portem bona marxa i el camí és agradable, llevat del tros en que el camí va per la nacional. el transit de camions és intens i fa una mica de respecte.
Entrem a Logronyo per Varela, que ja és considerat una barriada de la ciutat per continuar per un parc molt bonic.
Un cop a la ciutat el José Luis insisteix a presentar-me uns amics seus d'aquí. El Jesús, la seva dona, la filla, Amaia i el seu marit. Ens reben molt bé. Li tenen molta estima al JL. Ens conviden a anar a fer uns vinos i després a dinar. Molt agradables.
Ja tard ens acomiadem i el convido si mai ve per allà casa meva que em passi a veure.
M'acompanyen fins a l'alberg municipal i m'hi quedo.
Aqui ja hi trobo ambient peregrí: molta gent, molts estrangers, roba estesa per tot el pati, una recepció formal. lliteres plenes de gent dormint,...
Faig la DRN i surto a fer un tomb. Mentre passejo prenc la decissió: Ja en tinc prou. Demà torno cap a casa.
Buscaré un locutori, acabaré de passar el diari, soparé i tornaré fins a l'alberg.
dilluns, 21 de juliol del 2014
Dia 12: Alfaro - Alcanadre. 47 km.
Si cliqueu a la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
A les 6'15 m'ha fet un crit el JL. M'he adormit.
Sortint d'Alfaro no hem trobat res obert per esmorzar, així que hem anat tirant.
Aquí a La Rioja està el camí molt ben indicat. Hem caminat junts durant mitja hora fins que ha començat a haver-hi distància entre nosaltres. És un camí pla, amb molt d'asfalt i al JL no li agrada aquesta superfície.
Rincón del Soto està a 13 km. A l'entrada del poble l'he esperat fins que ha arribat.
L'amo d'una casa amb tota la façana decorada amb trencadis, que ha fet ell mateix, ens cionvida a passar i a veure la part del darrera. Ens entretenim una bona estona escoltant-li els detalls de la seva obra.
Uns entrepans de bonito i uns vinos ens donen forces per seguir.
Jo sortiré abans. El JL està tocat del genoll i vol fer un altre vino abans d'aixecar-se.
Fins a Calahorra queden 12 km.molt semblants als que ja hem fet. És una ciutat gran i potser m'hi quedo. Entro pel casc antic i passejo pels carrerons seguint la fletxa que em porta fins al davant de l'alberg. Tancat per obres.
Hi ha un cartell a la porta oferint alternatives als peregrins, però són habitacions d'hotel i massa cares. Hauré de continuar cap a Alcanadre.
Surto de la ciutat passejant, cap a la part nova. Creuo una rambla plena de terrassetes i compro fruita per menjar pel camí.
Tinc 22 km per davant i fa un dia maco per caminar: nuvols, aire fresquet, poca calor,...així que tiro i ja dinaré allà.
Trobo un camí de terra ample, però es fa pesat perque no hi ha res. Només vinyes i més vinyes.
Arribo cap a les 5 i vaig directe al bar La Union a buscar la clau de l'alberg. Abans menjo un entrepà.
L'alberg és a l'altre punta del poble. Allí hi trobo al Xavi. 27 anys i fotògraf (porta fins i tot un trípode). Va sortir el dia 1 de juliol de Barcelona i va fent el camí amb molta tranquilitat.
Faig la DRN i descanso fins que em desperta un watz del JL. Acaba d'arribar i està al bar.
El Xavi s'apunta i pugem tots dos a fer una cervesa amb ell i a fer-la petar una estona.
Després d'instal·lar-se tornem al bar on soparem i continuarem explicant batalletes del camí fins ben entrades les 11h.
Finalment a dormir amb la il·lusió de que demà arribem, per fi, a Logronyo.
A les 6'15 m'ha fet un crit el JL. M'he adormit.
Sortint d'Alfaro no hem trobat res obert per esmorzar, així que hem anat tirant.
Aquí a La Rioja està el camí molt ben indicat. Hem caminat junts durant mitja hora fins que ha començat a haver-hi distància entre nosaltres. És un camí pla, amb molt d'asfalt i al JL no li agrada aquesta superfície.
Rincón del Soto està a 13 km. A l'entrada del poble l'he esperat fins que ha arribat.
L'amo d'una casa amb tota la façana decorada amb trencadis, que ha fet ell mateix, ens cionvida a passar i a veure la part del darrera. Ens entretenim una bona estona escoltant-li els detalls de la seva obra.
Uns entrepans de bonito i uns vinos ens donen forces per seguir.
Jo sortiré abans. El JL està tocat del genoll i vol fer un altre vino abans d'aixecar-se.
Fins a Calahorra queden 12 km.molt semblants als que ja hem fet. És una ciutat gran i potser m'hi quedo. Entro pel casc antic i passejo pels carrerons seguint la fletxa que em porta fins al davant de l'alberg. Tancat per obres.
Hi ha un cartell a la porta oferint alternatives als peregrins, però són habitacions d'hotel i massa cares. Hauré de continuar cap a Alcanadre.
Surto de la ciutat passejant, cap a la part nova. Creuo una rambla plena de terrassetes i compro fruita per menjar pel camí.
Tinc 22 km per davant i fa un dia maco per caminar: nuvols, aire fresquet, poca calor,...així que tiro i ja dinaré allà.
Trobo un camí de terra ample, però es fa pesat perque no hi ha res. Només vinyes i més vinyes.
Arribo cap a les 5 i vaig directe al bar La Union a buscar la clau de l'alberg. Abans menjo un entrepà.
L'alberg és a l'altre punta del poble. Allí hi trobo al Xavi. 27 anys i fotògraf (porta fins i tot un trípode). Va sortir el dia 1 de juliol de Barcelona i va fent el camí amb molta tranquilitat.
Faig la DRN i descanso fins que em desperta un watz del JL. Acaba d'arribar i està al bar.
El Xavi s'apunta i pugem tots dos a fer una cervesa amb ell i a fer-la petar una estona.
Després d'instal·lar-se tornem al bar on soparem i continuarem explicant batalletes del camí fins ben entrades les 11h.
Finalment a dormir amb la il·lusió de que demà arribem, per fi, a Logronyo.
diumenge, 20 de juliol del 2014
Dia 11: Tudela - Alfaro. 24 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu mes detalls.
L'etapa d'avui és curteta. uns 25 km. No cal córrer.
Ens llevem a quarts de 7 i després de recollir-ho tot sortim al carrer i deixem la clau a la bústia. Busquem un lloc per esmorzar.
El primer poble que trobem és Castejón, a 17 km.El trajecte comença en una carretera secundària i durant una bona estona tot és igual. Asfalt i més asfalt. Camps de moresc a la dreta i la via del tren a l'esquerra. Més o menys a la meitat. es passa a l'altra banda de la via i més del mateix.
Per fi Castejón. Fem un descans i ens hi abonem. Només queden uns 6/7 km per Alfaro i anem molt bé de temps.
Així doncs per fi som a La Rioja.
Alfaro té uns 10.000 h., uns carrers peatonals bonics i la Colegiata de San Miguel. Després ens assabentarem que és l'edifici que té més nius de cigonyes del món.
Davant mateix hi ha l'oficina d'informació i ens aten la noia. Es diu Camino (ves ara). De manera molt atenta i simpàtica ens explica tot el que necessitem saber del poble. També ens recomana pujar al pis superior on una altre noia ens explicarà amb tot detall què és i que significa la reserva d'aus del soto de Alfaro (en especial de les cigonyes)
Ens hem entretingut tant amb les visites que s'ha fet l'hora de dinar. Hem anat al restaurant amb motxilles i tot.
Després hem buscat l'alberg i quedo fregit al llit. No em despertaré fins passades les 7.
La Camino ja ens ha avisat que no hi ha aigua calenta, que si en voliem podiem anar a les piscines a dutxar-nos. Al José Luis li fa mandra, però jo decideixo anar-hi. Quan arribo allí hi ha una gentada de por. Estan donant uns premis de nosequè i ningú està per mi. decideixo tirar pel dret i em fico als vestuaris, em dutxo i torno cap a casa. Ningú m'ha dit res.
Abans de sopar rento la roba que s'acabarà d'assecar demà a la motxilla.
L'etapa d'avui és curteta. uns 25 km. No cal córrer.
Ens llevem a quarts de 7 i després de recollir-ho tot sortim al carrer i deixem la clau a la bústia. Busquem un lloc per esmorzar.
El primer poble que trobem és Castejón, a 17 km.El trajecte comença en una carretera secundària i durant una bona estona tot és igual. Asfalt i més asfalt. Camps de moresc a la dreta i la via del tren a l'esquerra. Més o menys a la meitat. es passa a l'altra banda de la via i més del mateix.
Per fi Castejón. Fem un descans i ens hi abonem. Només queden uns 6/7 km per Alfaro i anem molt bé de temps.
Així doncs per fi som a La Rioja.
Alfaro té uns 10.000 h., uns carrers peatonals bonics i la Colegiata de San Miguel. Després ens assabentarem que és l'edifici que té més nius de cigonyes del món.
Davant mateix hi ha l'oficina d'informació i ens aten la noia. Es diu Camino (ves ara). De manera molt atenta i simpàtica ens explica tot el que necessitem saber del poble. També ens recomana pujar al pis superior on una altre noia ens explicarà amb tot detall què és i que significa la reserva d'aus del soto de Alfaro (en especial de les cigonyes)
Ens hem entretingut tant amb les visites que s'ha fet l'hora de dinar. Hem anat al restaurant amb motxilles i tot.
Després hem buscat l'alberg i quedo fregit al llit. No em despertaré fins passades les 7.
La Camino ja ens ha avisat que no hi ha aigua calenta, que si en voliem podiem anar a les piscines a dutxar-nos. Al José Luis li fa mandra, però jo decideixo anar-hi. Quan arribo allí hi ha una gentada de por. Estan donant uns premis de nosequè i ningú està per mi. decideixo tirar pel dret i em fico als vestuaris, em dutxo i torno cap a casa. Ningú m'ha dit res.
Abans de sopar rento la roba que s'acabarà d'assecar demà a la motxilla.
dissabte, 19 de juliol del 2014
Dia 10: Gallur - Tudela. 39 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls
L'alberg està a tocar de l'estació de Gallur. Quina nit!! Entre els trens i la calorada que feia... A 2/4 de 7 ens trobem al menjador. La noia de l'alberg també. Te la cafetera oberta i ens prepara alguna coseta per esmorzar.
La sortida no serà fins a les 7. Una mica tard pel meu gust.
Comencem a caminar i anem xerrant fins que sortim del poble i en quedem a la dreta del canal. El José Luis té uns mapes i diu que seguint el canal fins a Ribaforada no cal fer res més.
Porta un ritme fortet. Vaig al seu pas però em veig massa forçat, així que vaig afluixant fins que comença a haver-hi distància entre nosaltres. Quan arribem a un pont veig una fletxa que indica que travessem el canal. Ho faig i quan sóc a la meitat veig al company, molt petitó, continuant pel costat del canal.
Jo ja en tinc prou de canal. Encara que faci una mica més de tomb vull anar pels pobles. Així que vaig a la meva. Ja ens trobarem més endavant.
Visito Mallén i després Cortes de Navarra. Ja sóc a aquesta comunitat.
A Cortes paro a una farmàcia a comprar pomada per les picades. També hi ha un super i...compro estris per afaitar. No sé quan però em treuré la barba.
En algun moment he trucat a l'alberg de Tudela per preparar l'arribada. Em contesta un noi que em diu que ho sent molt però que s'ha de reservar amb antel·lació i que està tot ple perquè són festes. Vaja!! I ara què?Continuo caminant cap a Ribaforada amb el pensament en on m'allotjaré. Rumiant penso que si a Tudela estan en festes potser estarà tot ple, així que potser millor que em quedi al poble d'abans: Ribaforada.
Entro al poble pel poloígon industrial. A mesura que vaig avançant veig que també hi ha ambient festiu. M'assec a un bar i demano el menú. Em diuen que com que estan en festes és un menú especial de 20 €. Penso que si hi ha algun lloc per dormir em quedaré i llestos. Pregunto i...no. No hi ha res.
Faig una cerveseta i marxo. A veure que trobo a El Bocal.
El Bocal és un recinte propietat de la confederación hidrográfica del Ebro, em sembla. Està molt ben cuidat i hi ha un bar. Dino allí i pregunto al cambrer per les festes de Tudela.
- A si, empiezan el 24.
- No empezaban hoy?
- No, no, hasta el 24 nada. Hoy a lo mejor hay algo porque estamos a sábado...
- Coll***- I el tio de l'alberg que m'ha dit per tf.?-penso-
Demano el dinar i mentre me'l preparen vaig al bany amb els estris d'afaitar. Surto al cap de 15 minuts sense la barba. Ja n'estava tip.
Mentre dino arriba el José Luis. Jo em pensava que ja era a Tudela i es veu que s'havia entretingut a Ribaforada. S'estranya del meu nou aspecte però no fa cap comentari. Mentre dinem li explico lo de l'alberg.
Sospesa la possibilitat de quedar-se a dormir allí. Jo li dic que segur que trobem algo a Tudela, que encara no són festes.
Decidit. Acabem de dinar i anem a Tudela.
Com sempre els darrers km són els pitjors. A l'arribar la fletxa ens va portant directament a l'alberg. El trobem obert i el José Luis proposa no dir res de que em trucat.
L'acollida per part de l'Angel és amable.
- Habeis tenido mucha suerte de pillarme aquí. Ya me iba.
- Hay sitio en el albergue?
- Si,si, claro.
Arreglem papers i ens va explicant com funciona. Es veu que si no el truquen amb un mínim de 24 h. d'antelació el tio diu que no pot ser i es queda tan ample.
Al final hem tingut sort. Dormirem a l'alberg i podrem visitar Tudela.
L'etapa de demà en principi és curta. 25 km. Podrem anar a dormir tard.
L'alberg està a tocar de l'estació de Gallur. Quina nit!! Entre els trens i la calorada que feia... A 2/4 de 7 ens trobem al menjador. La noia de l'alberg també. Te la cafetera oberta i ens prepara alguna coseta per esmorzar.
La sortida no serà fins a les 7. Una mica tard pel meu gust.
Comencem a caminar i anem xerrant fins que sortim del poble i en quedem a la dreta del canal. El José Luis té uns mapes i diu que seguint el canal fins a Ribaforada no cal fer res més.
Porta un ritme fortet. Vaig al seu pas però em veig massa forçat, així que vaig afluixant fins que comença a haver-hi distància entre nosaltres. Quan arribem a un pont veig una fletxa que indica que travessem el canal. Ho faig i quan sóc a la meitat veig al company, molt petitó, continuant pel costat del canal.
Jo ja en tinc prou de canal. Encara que faci una mica més de tomb vull anar pels pobles. Així que vaig a la meva. Ja ens trobarem més endavant.
Visito Mallén i després Cortes de Navarra. Ja sóc a aquesta comunitat.
A Cortes paro a una farmàcia a comprar pomada per les picades. També hi ha un super i...compro estris per afaitar. No sé quan però em treuré la barba.
En algun moment he trucat a l'alberg de Tudela per preparar l'arribada. Em contesta un noi que em diu que ho sent molt però que s'ha de reservar amb antel·lació i que està tot ple perquè són festes. Vaja!! I ara què?Continuo caminant cap a Ribaforada amb el pensament en on m'allotjaré. Rumiant penso que si a Tudela estan en festes potser estarà tot ple, així que potser millor que em quedi al poble d'abans: Ribaforada.
Entro al poble pel poloígon industrial. A mesura que vaig avançant veig que també hi ha ambient festiu. M'assec a un bar i demano el menú. Em diuen que com que estan en festes és un menú especial de 20 €. Penso que si hi ha algun lloc per dormir em quedaré i llestos. Pregunto i...no. No hi ha res.
Faig una cerveseta i marxo. A veure que trobo a El Bocal.
El Bocal és un recinte propietat de la confederación hidrográfica del Ebro, em sembla. Està molt ben cuidat i hi ha un bar. Dino allí i pregunto al cambrer per les festes de Tudela.
- A si, empiezan el 24.
- No empezaban hoy?
- No, no, hasta el 24 nada. Hoy a lo mejor hay algo porque estamos a sábado...
- Coll***- I el tio de l'alberg que m'ha dit per tf.?-penso-
Demano el dinar i mentre me'l preparen vaig al bany amb els estris d'afaitar. Surto al cap de 15 minuts sense la barba. Ja n'estava tip.
Mentre dino arriba el José Luis. Jo em pensava que ja era a Tudela i es veu que s'havia entretingut a Ribaforada. S'estranya del meu nou aspecte però no fa cap comentari. Mentre dinem li explico lo de l'alberg.
Sospesa la possibilitat de quedar-se a dormir allí. Jo li dic que segur que trobem algo a Tudela, que encara no són festes.
Decidit. Acabem de dinar i anem a Tudela.
Com sempre els darrers km són els pitjors. A l'arribar la fletxa ens va portant directament a l'alberg. El trobem obert i el José Luis proposa no dir res de que em trucat.
L'acollida per part de l'Angel és amable.
- Habeis tenido mucha suerte de pillarme aquí. Ya me iba.
- Hay sitio en el albergue?
- Si,si, claro.
Arreglem papers i ens va explicant com funciona. Es veu que si no el truquen amb un mínim de 24 h. d'antelació el tio diu que no pot ser i es queda tan ample.
Al final hem tingut sort. Dormirem a l'alberg i podrem visitar Tudela.
L'etapa de demà en principi és curta. 25 km. Podrem anar a dormir tard.
divendres, 18 de juliol del 2014
Dia 9: Zaragoza - Gallur. 50 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls
La sortida de les grans ciutats sempre són complicades.
El porter de l'alberg m'ha donat un munt d'indicacions i les anava repetint fins a l'infinit. Jo dient que si amb el cap i ell que torna a començar. Al final només me'n recordava d'avenida de Navarra.
Vaig tirant i cada 2 cantonades pregunto per l'avinguda. Al final hi arribo i la segueixo. Em porta fins a l'estació de l'AVE. No ho veig gaire clar i decideixo fer servir el navegador del mòbil. Escric Monzalbarba i trio l'opció de "a pie". Fantàstic. Tinc la ruta indicada i només l'haig d'anar seguint.
Em porta directament al camí de Santiago. Se'n diu el camí de Monzalbarba... Molt bonic. Passa al costat del riu i té un carril bici i malgrat l'hora, està força transitat. Quan arribo al poble encara és aviat i passo de llarg fins a Utebo on esmorzaré. Els de l'alberg m'han donat un picnic i me'l menjo amb un cafè amb llet del bar.
Començo a caminar cap a Sobradiel i d'allí a Torres de Berrellén. En aquest poble estan preparant les festes i tanquen els carrers per les vaquilles. Encara no tinc gana, així que tiro fins Alagón i dinaré allà.
Haig d'entrar a 3 bars diferents per poder menjar. Al primer em diuen que no tenen res per menjar, només beguda. Al segon que fins a la 1h no s'obra la cuina (són les 12,30). Finalment al tercer haig de menjar unes tapes. No fan menú.
M'encanto una mica dinant i així descanso i també se'm carrega el mòbil.
Cap a quarts de tres arribaré a Cabañas de Ebro. Passo com a ànima en pena, cansat i mort de set. Només trobo una font. Res obert. Sort que he menjat a Alagon...
Continuo caminant fins a Alcalá de Ebro i quan entro al poble vaig resant per trobar un bar. Res. són cap a les quatre, fa molta calor i estic rebentat. Segueixo la fletxeta en silenci fins que al tombar una casa amb una cortina i un retol que sembla posar bar. Molt cutre, però es un bar. Hi entro i em refresco automàticament. l'aire condicionat està a tope. Una coca-cola, enxufo el mòbil i a descansar una bona mitja hora.
Només queda Luceni abans d'arribar a Gallur. Entro al poble i el travesso en silenci. A la sortida, allà lluny veig un .... si que ho sembla... un pelegrí!
Ell també em veu a mi. s'espera i ens trobem. La piscina del poble és a tocar i anem a fer una cerveseta mentre ens presentem.
Es diu Jose Luis, spit pels amics. La fem petar una bona estona i sembla que també va a Gallur. Finalment marxo i quedem que ja ens veurem al proper poble.
Gallur només està a 7 km. però això de ser els últims se'm fa llarg.
L'alberg és molt maco. M'instal·lo, faig la DRN i començo a escriure mentre espero a l'spit.
Arriba, ens saludem, s'acosta al seu llit i em crida:
- Xavi, mira, acercate rápido. Mierda de camino!
-Que passa, nen?
- Fijate bien...-i em senyala els llençols-
Corretejant per alli hi ha uns petits insectes. Semblen xinxes.
- Yo aquí no me quedo. Me largo. -I agafa la motxilla i fot el camp-.
- No, no, yo tampoco! (no fotem!) - faig la bossa i el segueixo-
La noia ens atén molt amable. De seguida ens torna els diners i es disculpa. Ens diu que van fer la desinsectació no fa gaire i que li extranya...S'ofereix per buscar-nos una alternativa Truca a hostals, pensions, hotels,.. i l'únic que troba és un hotel. Massa car.
Ens fa una altra proposta. A l'edifici, la part dedicada a l'alberg és la segona planta. A la primera hi ha habitacions individuals i és on dormen elles. Ens n'ofereix una a cadascú de manera totalment gratuita. Jo accepto d'anar-la a veure. El José Luis és més reaci.
Finalment ens quedem tots dos. Les habitacions del primer pis semblen netes de bitxos.
Soparem plegats, farem una mica de sobretaula i finalment quedem d'acord per marxar l'endemà a les 6,30 junts.
La sortida de les grans ciutats sempre són complicades.
El porter de l'alberg m'ha donat un munt d'indicacions i les anava repetint fins a l'infinit. Jo dient que si amb el cap i ell que torna a començar. Al final només me'n recordava d'avenida de Navarra.
Vaig tirant i cada 2 cantonades pregunto per l'avinguda. Al final hi arribo i la segueixo. Em porta fins a l'estació de l'AVE. No ho veig gaire clar i decideixo fer servir el navegador del mòbil. Escric Monzalbarba i trio l'opció de "a pie". Fantàstic. Tinc la ruta indicada i només l'haig d'anar seguint.
Em porta directament al camí de Santiago. Se'n diu el camí de Monzalbarba... Molt bonic. Passa al costat del riu i té un carril bici i malgrat l'hora, està força transitat. Quan arribo al poble encara és aviat i passo de llarg fins a Utebo on esmorzaré. Els de l'alberg m'han donat un picnic i me'l menjo amb un cafè amb llet del bar.
Començo a caminar cap a Sobradiel i d'allí a Torres de Berrellén. En aquest poble estan preparant les festes i tanquen els carrers per les vaquilles. Encara no tinc gana, així que tiro fins Alagón i dinaré allà.
Haig d'entrar a 3 bars diferents per poder menjar. Al primer em diuen que no tenen res per menjar, només beguda. Al segon que fins a la 1h no s'obra la cuina (són les 12,30). Finalment al tercer haig de menjar unes tapes. No fan menú.
M'encanto una mica dinant i així descanso i també se'm carrega el mòbil.
Cap a quarts de tres arribaré a Cabañas de Ebro. Passo com a ànima en pena, cansat i mort de set. Només trobo una font. Res obert. Sort que he menjat a Alagon...
Continuo caminant fins a Alcalá de Ebro i quan entro al poble vaig resant per trobar un bar. Res. són cap a les quatre, fa molta calor i estic rebentat. Segueixo la fletxeta en silenci fins que al tombar una casa amb una cortina i un retol que sembla posar bar. Molt cutre, però es un bar. Hi entro i em refresco automàticament. l'aire condicionat està a tope. Una coca-cola, enxufo el mòbil i a descansar una bona mitja hora.
Només queda Luceni abans d'arribar a Gallur. Entro al poble i el travesso en silenci. A la sortida, allà lluny veig un .... si que ho sembla... un pelegrí!
Ell també em veu a mi. s'espera i ens trobem. La piscina del poble és a tocar i anem a fer una cerveseta mentre ens presentem.
Es diu Jose Luis, spit pels amics. La fem petar una bona estona i sembla que també va a Gallur. Finalment marxo i quedem que ja ens veurem al proper poble.
Gallur només està a 7 km. però això de ser els últims se'm fa llarg.
L'alberg és molt maco. M'instal·lo, faig la DRN i començo a escriure mentre espero a l'spit.
Arriba, ens saludem, s'acosta al seu llit i em crida:
- Xavi, mira, acercate rápido. Mierda de camino!
-Que passa, nen?
- Fijate bien...-i em senyala els llençols-
Corretejant per alli hi ha uns petits insectes. Semblen xinxes.
- Yo aquí no me quedo. Me largo. -I agafa la motxilla i fot el camp-.
- No, no, yo tampoco! (no fotem!) - faig la bossa i el segueixo-
La noia ens atén molt amable. De seguida ens torna els diners i es disculpa. Ens diu que van fer la desinsectació no fa gaire i que li extranya...S'ofereix per buscar-nos una alternativa Truca a hostals, pensions, hotels,.. i l'únic que troba és un hotel. Massa car.
Ens fa una altra proposta. A l'edifici, la part dedicada a l'alberg és la segona planta. A la primera hi ha habitacions individuals i és on dormen elles. Ens n'ofereix una a cadascú de manera totalment gratuita. Jo accepto d'anar-la a veure. El José Luis és més reaci.
Finalment ens quedem tots dos. Les habitacions del primer pis semblen netes de bitxos.
Soparem plegats, farem una mica de sobretaula i finalment quedem d'acord per marxar l'endemà a les 6,30 junts.
dijous, 17 de juliol del 2014
Dia 8: Fuentes de Ebro - Saragossa. 32 Km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
Avui teòricament tinc una etapa curta perquè m'estalvio els 10 km. que hi ha de Pina de Ebro a Fuentes de Ebro. Sobre el paper la cosa queda en 25 (ja veurem). Tot i així la costum fa que a les 5,00 ja sigui dret- Surto en silenci i deixo la clau al lloc on vam quedar amb la mestressa. Sempre seguint el riu començo a caminar cap a Burgo de Ebro.
Cap a les 7 ja ha sortit el sol i tinc gana. Paro en un polígon industrial per esmorzar el que vaig comprar ahir i aprofito per posar-me protector solar. Al marxar llenço l'ampolla de litre i mig que he portat en la travessa del desert per si un cas. Avui no em fara falta i no vull carregar tant de pes.
Continuo per una pista ample que va entre la via del tren i el riu. Hi ha poques senyals i en les cruïlles m'emprenyo. Tinc por que no em passi com ahir.
El Burgo de Ebro es desperta a mesura que hi vaig entrant. Hi ha un bar a tocar de la carretera que està muntant les taules i m'hi acosto. Faré un descans.
Sortint del poble el camí és molt semblant al que he fet fins ara. Ample, avorrit i ple de mosquetes i mosquitets que no paren d'emprenyar. Necessito un repel·lent amb urgència.
La Cartuja és el darrer poble abans d'arribar a Saragossa. Faig una cola mentre uns joves graven un vídeo amb una colla de nens corrents per allí.
Paral·lel a l'autovia continuaré fent el camí que s'anirà endinsant cap a la ciutat. Està mal indicat. Falten fletxes i fins i tot hi ha trossos que haig d'anar per un descampat.
Entro a Saragossa i miro el wikiloc. Ja fa estona que passo dels 25 i encara haig d'arribar a la plaça de la Virgen del Pilar. Travesso carrers i més carrers preguntant a un i l'altre fins que arribo. A la plaça hi ha una oficina d'informació i turisme que m'expliquen com ho haig de fer per que em selli la credencial la sagristia de la catedral de la verge del Pilar. També m'expliquen on està l'albergue juvenil.
Arreglada la visita a la catedral només queda anar cap a l'alberg. És una bona caminata. Ja fa estona que he parat el mòbil perquè ja no tenia bateria. A mig camí dino en un restaurant molt bonic. Én un menú un pelet més car del que acostumo a fer, però vaja...
Al sortir trobo l'alberg en 20 minuts. És molt semblant al de Lleida, habitacions grans amb dues lliteres. Faig la DRN i em quedo adormit fins a quarts de 7, que sortiré a buscar un locutori.
Finalment buscaré un lloc per sopar i cap al llit.
Avui teòricament tinc una etapa curta perquè m'estalvio els 10 km. que hi ha de Pina de Ebro a Fuentes de Ebro. Sobre el paper la cosa queda en 25 (ja veurem). Tot i així la costum fa que a les 5,00 ja sigui dret- Surto en silenci i deixo la clau al lloc on vam quedar amb la mestressa. Sempre seguint el riu començo a caminar cap a Burgo de Ebro.
Cap a les 7 ja ha sortit el sol i tinc gana. Paro en un polígon industrial per esmorzar el que vaig comprar ahir i aprofito per posar-me protector solar. Al marxar llenço l'ampolla de litre i mig que he portat en la travessa del desert per si un cas. Avui no em fara falta i no vull carregar tant de pes.
Continuo per una pista ample que va entre la via del tren i el riu. Hi ha poques senyals i en les cruïlles m'emprenyo. Tinc por que no em passi com ahir.
El Burgo de Ebro es desperta a mesura que hi vaig entrant. Hi ha un bar a tocar de la carretera que està muntant les taules i m'hi acosto. Faré un descans.
Sortint del poble el camí és molt semblant al que he fet fins ara. Ample, avorrit i ple de mosquetes i mosquitets que no paren d'emprenyar. Necessito un repel·lent amb urgència.
La Cartuja és el darrer poble abans d'arribar a Saragossa. Faig una cola mentre uns joves graven un vídeo amb una colla de nens corrents per allí.
Paral·lel a l'autovia continuaré fent el camí que s'anirà endinsant cap a la ciutat. Està mal indicat. Falten fletxes i fins i tot hi ha trossos que haig d'anar per un descampat.
Entro a Saragossa i miro el wikiloc. Ja fa estona que passo dels 25 i encara haig d'arribar a la plaça de la Virgen del Pilar. Travesso carrers i més carrers preguntant a un i l'altre fins que arribo. A la plaça hi ha una oficina d'informació i turisme que m'expliquen com ho haig de fer per que em selli la credencial la sagristia de la catedral de la verge del Pilar. També m'expliquen on està l'albergue juvenil.
Arreglada la visita a la catedral només queda anar cap a l'alberg. És una bona caminata. Ja fa estona que he parat el mòbil perquè ja no tenia bateria. A mig camí dino en un restaurant molt bonic. Én un menú un pelet més car del que acostumo a fer, però vaja...
Al sortir trobo l'alberg en 20 minuts. És molt semblant al de Lleida, habitacions grans amb dues lliteres. Faig la DRN i em quedo adormit fins a quarts de 7, que sortiré a buscar un locutori.
Finalment buscaré un lloc per sopar i cap al llit.
dimecres, 16 de juliol del 2014
Dia 7: Bujaraloz - Gelsa (o Fuentes). 38 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
He sortit a les 5,15 i he trobat un bar de carretera obert just a la sortida del poble. He esmorzat i m'han indicat per on seguia el camí. A 374 m'he posat en marxa. El camí va tota l'estona paral·lel a la carretera i és molt ample, polsegós i una mica rollo. Surt el sol aquí al desert i és tot un espectacle. Arribo a l'hostal El Ciervo. Descanso. Em diu el cambrer que un peregrí ha fet nit aquí.
Continuo i hauria de trobar la Venta Santa Lucia, però 1 km. abans segueixo una fletxa groga i...perdo el camí. No me n'adonaré fins després de 6 o 7 km que vaig errat. Passa un ciclista que m'explica el meu error. Em dóna dues alternatives: tornar per on he vingut (jajajaja) o continuar fins a Gelsa que està a uns 3 km.
La carretera a Gelsa és molt solitaria. de tant en tant passa algú però molt poc. Amarat i preocupat pel que puc fer ara a l'arribar al poble vaig directament a l'ajuntament. Tinc dues opcions:
- Anar a Pina de Ebro per un camí (12 km) ...però avui ja he fet prou.
- Anar a Fuentes de Ebro amb autobús. Aquesta població és la primera que trobaria demà si hagués fet nit a Pina de Ebro, que és on volia anar. Decidit. Agafaré el bus.
No surt fins a 2/4 de 3. Tinc temps d'anar a dinar en un lloc que té aire condicionat i on dino francament bé. És un pub que sembla una mica cutre, però al soterrani tenen el menjador i la cuina és realment bona. No recordo el nom.
El bus recorre 20 km. per la carretera fins a deixar-me davant mateix de l'hostal Elena. Molt semblant al d'ahir. També molt net i confortable.
Per la tarda fa una calor insuportable. No hi ha ningú pel carrer. Després de fer la DRN vaig a fer una volta i no trobo locutoris. La bibioteca fa horari d'estiu i només obre als matins. Compro quatre cosetes de menjar. Ja no em queda res i m'agrada portar alguna coseta sobre per si un cas.
Soparé al mateix hostal i a les 9 ja seré al llit.
He sortit a les 5,15 i he trobat un bar de carretera obert just a la sortida del poble. He esmorzat i m'han indicat per on seguia el camí. A 374 m'he posat en marxa. El camí va tota l'estona paral·lel a la carretera i és molt ample, polsegós i una mica rollo. Surt el sol aquí al desert i és tot un espectacle. Arribo a l'hostal El Ciervo. Descanso. Em diu el cambrer que un peregrí ha fet nit aquí.
Continuo i hauria de trobar la Venta Santa Lucia, però 1 km. abans segueixo una fletxa groga i...perdo el camí. No me n'adonaré fins després de 6 o 7 km que vaig errat. Passa un ciclista que m'explica el meu error. Em dóna dues alternatives: tornar per on he vingut (jajajaja) o continuar fins a Gelsa que està a uns 3 km.
La carretera a Gelsa és molt solitaria. de tant en tant passa algú però molt poc. Amarat i preocupat pel que puc fer ara a l'arribar al poble vaig directament a l'ajuntament. Tinc dues opcions:
- Anar a Pina de Ebro per un camí (12 km) ...però avui ja he fet prou.
- Anar a Fuentes de Ebro amb autobús. Aquesta població és la primera que trobaria demà si hagués fet nit a Pina de Ebro, que és on volia anar. Decidit. Agafaré el bus.
No surt fins a 2/4 de 3. Tinc temps d'anar a dinar en un lloc que té aire condicionat i on dino francament bé. És un pub que sembla una mica cutre, però al soterrani tenen el menjador i la cuina és realment bona. No recordo el nom.
El bus recorre 20 km. per la carretera fins a deixar-me davant mateix de l'hostal Elena. Molt semblant al d'ahir. També molt net i confortable.
Per la tarda fa una calor insuportable. No hi ha ningú pel carrer. Després de fer la DRN vaig a fer una volta i no trobo locutoris. La bibioteca fa horari d'estiu i només obre als matins. Compro quatre cosetes de menjar. Ja no em queda res i m'agrada portar alguna coseta sobre per si un cas.
Soparé al mateix hostal i a les 9 ja seré al llit.
dimarts, 15 de juliol del 2014
Dia 6: Fraga - Bujaraloz. 46 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
3/4 de 5 del matí. Procuro no fer massa soroll per no molestar al Juanjo. Trobo la porta exterior del càmping tancada. Haig de fer escalada pel marge del costat. No sé perquè tanca tant la bruixa si aquí només hi ha porqueria.
Surto de Fraga seguint les senyals i tot va bé fins que ja no en veig cap més. Vaig tirant fins a la N-II però res. Ja són 2/4 de 6 i hi ha una nau industrial on hi ha gent treballant. M'hi acostoi pregunto. M'he passat de llarg i haig de recular. Buf! no en tinc ganes. He sortit aviadet per evitar hores de sol i estic aquí perdent el temps. L'home em dóna l'alternativa de fer la pujada al Ventorrillo per la N-II i un cop allí tornaré a trobar el camí.
La pujada és molt dura. Sort que encara no ha sortit el sol. Quan corono faig un petit mos per recuperar forces. Seguiré pel camí cap a Ventas del Rey on esmorzaré de veritat.
A l'engegar de nou sento un sorollet al darrera. El Juanjo baixa de la bici i camina una estona al meu costat. Xerrem del càmping i de la bruixa. Ell també ha hagut de fer escalada per sortir,...i amb la bici!. Té 33 anys i va decidir sortir d'un dia per l'altre.
Passem per davant de tot el tinglado de la MDF (music desert festival) que comença aquest dissabte. Un festival de música electrònica que després llegiré al diari que celebra el seu 20è aniversari aplegant més de 20.000 persones en ple desert.
Aquí el Juanjo puja a la bici i marxa. Segurament ja no ens veurem més.
Arribo a Candasnos cansat però encara no tinc gana. Una cerveseta si.
A 5 km. de Peñalba se m'han fet quarts d'una. Fa un sol i una calor de por i per això he decidit anar per la carretera enlloc del camí. Aprofito l'aire que mouen els camions (en passen moltíssims) i em refresco una mica.
Dino un picnic que porto en una àrea de descans de la carretera i faig una mica de migdiada sota un arbre aprofitant l'esterilla. A quarts de 2 segueixo cap a Peñalba. Miraré d'arribar-hi i descansar en un bar. Aquí hi ha masses mosques i bitxos.
Per fi Peñalba. Em fico al primer bar i em refresco. De moment no em bellugaré d'aquí. Fa mooolta calor.
Passada una hora ja no puc més. Decideixo marxar i anar fent parades en llocs on trobi ombra. A quarts de 6 arribaré a Bujaraloz.
Pregunto i em recomanen l'hostal Las Sabinas. Ambient familiar i molt acollidor. Molt net i confortable. Faig la DRN i investigo pel poble per si hi ha locutoris. Res. Miro a la biblioteca i si que n'hi ha però van tant lents que em desespero i al final marxo sense fer res.
A les 9 sopo a l'hostal mateix i cap a dormir.
3/4 de 5 del matí. Procuro no fer massa soroll per no molestar al Juanjo. Trobo la porta exterior del càmping tancada. Haig de fer escalada pel marge del costat. No sé perquè tanca tant la bruixa si aquí només hi ha porqueria.
Surto de Fraga seguint les senyals i tot va bé fins que ja no en veig cap més. Vaig tirant fins a la N-II però res. Ja són 2/4 de 6 i hi ha una nau industrial on hi ha gent treballant. M'hi acostoi pregunto. M'he passat de llarg i haig de recular. Buf! no en tinc ganes. He sortit aviadet per evitar hores de sol i estic aquí perdent el temps. L'home em dóna l'alternativa de fer la pujada al Ventorrillo per la N-II i un cop allí tornaré a trobar el camí.
La pujada és molt dura. Sort que encara no ha sortit el sol. Quan corono faig un petit mos per recuperar forces. Seguiré pel camí cap a Ventas del Rey on esmorzaré de veritat.
A l'engegar de nou sento un sorollet al darrera. El Juanjo baixa de la bici i camina una estona al meu costat. Xerrem del càmping i de la bruixa. Ell també ha hagut de fer escalada per sortir,...i amb la bici!. Té 33 anys i va decidir sortir d'un dia per l'altre.
Passem per davant de tot el tinglado de la MDF (music desert festival) que comença aquest dissabte. Un festival de música electrònica que després llegiré al diari que celebra el seu 20è aniversari aplegant més de 20.000 persones en ple desert.
Aquí el Juanjo puja a la bici i marxa. Segurament ja no ens veurem més.
Arribo a Candasnos cansat però encara no tinc gana. Una cerveseta si.
A 5 km. de Peñalba se m'han fet quarts d'una. Fa un sol i una calor de por i per això he decidit anar per la carretera enlloc del camí. Aprofito l'aire que mouen els camions (en passen moltíssims) i em refresco una mica.
Dino un picnic que porto en una àrea de descans de la carretera i faig una mica de migdiada sota un arbre aprofitant l'esterilla. A quarts de 2 segueixo cap a Peñalba. Miraré d'arribar-hi i descansar en un bar. Aquí hi ha masses mosques i bitxos.
Per fi Peñalba. Em fico al primer bar i em refresco. De moment no em bellugaré d'aquí. Fa mooolta calor.
Passada una hora ja no puc més. Decideixo marxar i anar fent parades en llocs on trobi ombra. A quarts de 6 arribaré a Bujaraloz.
Pregunto i em recomanen l'hostal Las Sabinas. Ambient familiar i molt acollidor. Molt net i confortable. Faig la DRN i investigo pel poble per si hi ha locutoris. Res. Miro a la biblioteca i si que n'hi ha però van tant lents que em desespero i al final marxo sense fer res.
A les 9 sopo a l'hostal mateix i cap a dormir.
dilluns, 14 de juliol del 2014
Dia 5: Lleida - Fraga. 33 km.
Si cliqueu la paraula wilkiloc del mapa veureu més detalls
A les 5 ja estava despert. He fet la motxilla i abans de sortir he escrit una mica. A les 6 deixava l'alberg. He anat fins al riu i l'he seguit tota l'estona fins a deixar la ciutat. Després es continua per una carretera paral·lela al reu que s'acaba convertint en camí.
Fins a Butsènit hi ha prop de 9 km. Arribo a les 8,00h i no trobo res obert. Passo pel costat de la cooperativa Bonfruit i segueixo pel camí. M'equivoco i quan me n'adono haig de recular uns 300m. Després d'una horeta arribo a la carretera que va a Alcarràs. Hi ha un bar i aprofito per esmorzar. Els de l'alberg Sant Anastasi m'han fet un picnic (3 magdalenes i un suc) i amb això i un cafè amb llet ja aniré fent.
Després el camí es separa altre cop de la carretera per anar al costat del riu altre cop. Tombo per tot de camps de fruiters i més fruiters: peres, préssecs, nactarines, paraguaios, ...quilòmetres i quilòmetres veient això.
Passo Alcarràs per una barriada de blocs de pisos i arribo a un camí paral·lel a la N-II. Vaig a pas tranquil. De vegades el camí s'endinsa cap als camps de fruiters per tornar després a la N-II. Així fins al barrio de Litera. Ja sóc a Aragó.
Descanso en un bar de carretera fent una cola i agafo forces pels darrers 7 km. fins a Fraga.
Fraga és una ciutat enclotada entre les muntanyes (o dunes) dels Monegros. Quan vas arribant només veus naus industrials i fins que no baixes per el carrer obradores no trobes el casc antic. La part nova està a l'altre banda del riu i no la descobriré fins a la tarda.
El primer és anar a l'ajuntament per demanar informació. M'adrecen a la parròquia. El casc antic és un laberint de carrerons i vaig preguntant aquí i allà. finalment la darrera persona a qui pregunto és el párroco, un xicot jove amb pinta sudamerià.
Anem fins al despatx parroquial, xerrem una estoneta i em sella la credencial. M'omple un paper que em dóna alberg gratuit al càmping del municipi.
Toca buscar el càmping i tal com acostuma a passar en aquests casos està a l'altre punta de Fraga i a més a dalt de tot d'una d'aquestes muntanyes- Uf!!
El càmping fa molt mala pinta, sembla molt deixadot. Darrera el mostrador del bar la propietària aguanta un cigarret amb la mà dreta mentre va llegint el paper i em va mirant per sobre les ulleres.
- Este papel te da derecho a una ducha i a dormir en el bungalow. El resto se paga.
- Muy bien.
- Si viene algun otro "de los tuyos" lo meteré en el mismo bungalow.
- Claro, claro,..
I mentre va dient això em posa un got d'aigua.
- El vaso de agua es gratis. No queremos que te coja una lipotimia...
Després d'aquesta acollida em venen ganes d'apretar a córrer, però estic massa cansat.
Faig la DRN i dino el que porto al tuper. Després de dinar tiro cap al poble. Trobo un locutori a la part nova, a l'altra banda del riu.
Després de tornada passo per un super i compro una miqueta. A la bruixa no li penso fer cap gasto.
La calor dins la barraca és insuportable. Quan són ben bé les 10 tocades arriba un ciclista. S'instal·la a la llitera del costat.
El Juanjo va sortir fa dos dies de Barcelona amb la bici. Se'n va a fer la DRN i jo em quedo, per fi, adormit.
A les 5 ja estava despert. He fet la motxilla i abans de sortir he escrit una mica. A les 6 deixava l'alberg. He anat fins al riu i l'he seguit tota l'estona fins a deixar la ciutat. Després es continua per una carretera paral·lela al reu que s'acaba convertint en camí.
Fins a Butsènit hi ha prop de 9 km. Arribo a les 8,00h i no trobo res obert. Passo pel costat de la cooperativa Bonfruit i segueixo pel camí. M'equivoco i quan me n'adono haig de recular uns 300m. Després d'una horeta arribo a la carretera que va a Alcarràs. Hi ha un bar i aprofito per esmorzar. Els de l'alberg Sant Anastasi m'han fet un picnic (3 magdalenes i un suc) i amb això i un cafè amb llet ja aniré fent.
Després el camí es separa altre cop de la carretera per anar al costat del riu altre cop. Tombo per tot de camps de fruiters i més fruiters: peres, préssecs, nactarines, paraguaios, ...quilòmetres i quilòmetres veient això.
Passo Alcarràs per una barriada de blocs de pisos i arribo a un camí paral·lel a la N-II. Vaig a pas tranquil. De vegades el camí s'endinsa cap als camps de fruiters per tornar després a la N-II. Així fins al barrio de Litera. Ja sóc a Aragó.
Descanso en un bar de carretera fent una cola i agafo forces pels darrers 7 km. fins a Fraga.
Fraga és una ciutat enclotada entre les muntanyes (o dunes) dels Monegros. Quan vas arribant només veus naus industrials i fins que no baixes per el carrer obradores no trobes el casc antic. La part nova està a l'altre banda del riu i no la descobriré fins a la tarda.
El primer és anar a l'ajuntament per demanar informació. M'adrecen a la parròquia. El casc antic és un laberint de carrerons i vaig preguntant aquí i allà. finalment la darrera persona a qui pregunto és el párroco, un xicot jove amb pinta sudamerià.
Anem fins al despatx parroquial, xerrem una estoneta i em sella la credencial. M'omple un paper que em dóna alberg gratuit al càmping del municipi.
Toca buscar el càmping i tal com acostuma a passar en aquests casos està a l'altre punta de Fraga i a més a dalt de tot d'una d'aquestes muntanyes- Uf!!
El càmping fa molt mala pinta, sembla molt deixadot. Darrera el mostrador del bar la propietària aguanta un cigarret amb la mà dreta mentre va llegint el paper i em va mirant per sobre les ulleres.
- Este papel te da derecho a una ducha i a dormir en el bungalow. El resto se paga.
- Muy bien.
- Si viene algun otro "de los tuyos" lo meteré en el mismo bungalow.
- Claro, claro,..
I mentre va dient això em posa un got d'aigua.
- El vaso de agua es gratis. No queremos que te coja una lipotimia...
Després d'aquesta acollida em venen ganes d'apretar a córrer, però estic massa cansat.
Faig la DRN i dino el que porto al tuper. Després de dinar tiro cap al poble. Trobo un locutori a la part nova, a l'altra banda del riu.
Després de tornada passo per un super i compro una miqueta. A la bruixa no li penso fer cap gasto.
La calor dins la barraca és insuportable. Quan són ben bé les 10 tocades arriba un ciclista. S'instal·la a la llitera del costat.
El Juanjo va sortir fa dos dies de Barcelona amb la bici. Se'n va a fer la DRN i jo em quedo, per fi, adormit.
diumenge, 13 de juliol del 2014
Dia 4: Vallbona - Lleida. 58 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
Ahir per la tarda vaig anar a fer un tomb per trobar la senyal de sortida i aquest matí he anat directe.
La senyal posa que fins a Lleida hi ha 45 km. Serà dur però es pot fer.
Llorenç de Rocafort, Maldà i després Belianes on esmorzo al bar del poble. Trobo un pastor amb 500 ovelles i la fem petar una estona abans d'arribar a Arbeca. A la sortida d'Arbeca hi ha una senyal doble. Hi ha dues alternatives per fer el Camí de Santiago. Trio anar cap a Puiggros. Cap problema fins a la sortida del poble. Perdo la senyal i preguntant agafo un camí que diuen que sembla que va cap a Juneda.
Això de no tenir la fletxa groga em fa estar alerta. Veig Juneda al fons a l'esquerra, però el camí va girant cap a la dreta. En un trencall vaig a l'esquerra per un senderó que em portarà a un altre camí que si que va recte cap a Juneda.
A l'entrada a Juneda un senyor en cotxe es para a saludar. A l'home es veu que li fa gràcia trobar-se un peregrí i no para de fer preguntes i d'explicar històries seves. Els 9 kg. de motxilla i la gana m'obliguen a tallar-lo.
Entrant a Juneda el primer és trobar un lloc per dinar. El menú (macarrons, saltxitxa i patates fregides) és abundant, així que en menjo la meitat i guardo l'altra al tuper per demà.
Al sortir torno pel canal fins a trobar la senyal que torna a ser doble. Segueixo el consell d'un local i aniré per l'arbreda seguint el canal. Són quarts de dues, però hi ha ombra i passa airet.
Tot va bé fins que haig de creuar el canal. A l'altra banda no hi ha ombra i em començo a escalfar. Al cap d'una bona estona de seguir paral·lel a la N-240 trobo una bona ombra. em refresco i descanso.
Hi ha un punt en que la N-240 segueix recte cap a lleida que es veu allà al fons, però la fletxa groga continua el trajecte del canal. Estic temptat a agafar la carretera, però al final tiro pel canal.
Com me n'empenediré. I tombs i més tombs,... per acabar entrant a lleida per un polígon industrial. Estic mort de set i no hi ha ningú. És diumenge. Veig un camió aparcat amb la porta oberta. Un homé rabassut fa neteja en samarreta imperi. Em mira extranyat de veure´m.
- Té una mica d'aigua?
- ??? -Fa gestos de no entendre'm.-
- Water please.
- Oh! Yes, yes...
I m'allarga una ampolla de litre i mig plena fins dalt d'aigua fresqueta. Faig un glop llarguet però sense abusar i li torno.
- No, no,.. for you..
- Moltes gràcies!
Encara queda més de mitja ampolla. Ja veig l'entrada a Lleida amb uns altres ulls.
Maleint la fletxa groga he continuat caminant fins a sortir del polígon. Arribo a Lleida i pregunto per l'alberg Sant Anastasi. La llei de Murphy es compleix. Està a l'altre punta de per on jo entro.
Arribo a l'alberg i miro l'hora. Prop de les 6. Porto 12 hores caminant, treient l'estona de dinar. Miro el Wikiloc i m'agafa un cobriment al veure el km. No havien de ser 45??.
A Sant Anastasi estic en una habitació de quatre jo sol. Faig la DRN i baixo a fer unes braves amb dues coles al bar que hi ha més aprop. Quan acabo, les cames em fan figa i decideixo tornar i ficar-me al llit.
Ahir per la tarda vaig anar a fer un tomb per trobar la senyal de sortida i aquest matí he anat directe.
La senyal posa que fins a Lleida hi ha 45 km. Serà dur però es pot fer.
Llorenç de Rocafort, Maldà i després Belianes on esmorzo al bar del poble. Trobo un pastor amb 500 ovelles i la fem petar una estona abans d'arribar a Arbeca. A la sortida d'Arbeca hi ha una senyal doble. Hi ha dues alternatives per fer el Camí de Santiago. Trio anar cap a Puiggros. Cap problema fins a la sortida del poble. Perdo la senyal i preguntant agafo un camí que diuen que sembla que va cap a Juneda.
Això de no tenir la fletxa groga em fa estar alerta. Veig Juneda al fons a l'esquerra, però el camí va girant cap a la dreta. En un trencall vaig a l'esquerra per un senderó que em portarà a un altre camí que si que va recte cap a Juneda.
A l'entrada a Juneda un senyor en cotxe es para a saludar. A l'home es veu que li fa gràcia trobar-se un peregrí i no para de fer preguntes i d'explicar històries seves. Els 9 kg. de motxilla i la gana m'obliguen a tallar-lo.
Entrant a Juneda el primer és trobar un lloc per dinar. El menú (macarrons, saltxitxa i patates fregides) és abundant, així que en menjo la meitat i guardo l'altra al tuper per demà.
Al sortir torno pel canal fins a trobar la senyal que torna a ser doble. Segueixo el consell d'un local i aniré per l'arbreda seguint el canal. Són quarts de dues, però hi ha ombra i passa airet.
Tot va bé fins que haig de creuar el canal. A l'altra banda no hi ha ombra i em començo a escalfar. Al cap d'una bona estona de seguir paral·lel a la N-240 trobo una bona ombra. em refresco i descanso.
Hi ha un punt en que la N-240 segueix recte cap a lleida que es veu allà al fons, però la fletxa groga continua el trajecte del canal. Estic temptat a agafar la carretera, però al final tiro pel canal.
Com me n'empenediré. I tombs i més tombs,... per acabar entrant a lleida per un polígon industrial. Estic mort de set i no hi ha ningú. És diumenge. Veig un camió aparcat amb la porta oberta. Un homé rabassut fa neteja en samarreta imperi. Em mira extranyat de veure´m.
- Té una mica d'aigua?
- ??? -Fa gestos de no entendre'm.-
- Water please.
- Oh! Yes, yes...
I m'allarga una ampolla de litre i mig plena fins dalt d'aigua fresqueta. Faig un glop llarguet però sense abusar i li torno.
- No, no,.. for you..
- Moltes gràcies!
Encara queda més de mitja ampolla. Ja veig l'entrada a Lleida amb uns altres ulls.
Maleint la fletxa groga he continuat caminant fins a sortir del polígon. Arribo a Lleida i pregunto per l'alberg Sant Anastasi. La llei de Murphy es compleix. Està a l'altre punta de per on jo entro.
Arribo a l'alberg i miro l'hora. Prop de les 6. Porto 12 hores caminant, treient l'estona de dinar. Miro el Wikiloc i m'agafa un cobriment al veure el km. No havien de ser 45??.
A Sant Anastasi estic en una habitació de quatre jo sol. Faig la DRN i baixo a fer unes braves amb dues coles al bar que hi ha més aprop. Quan acabo, les cames em fan figa i decideixo tornar i ficar-me al llit.
dissabte, 12 de juliol del 2014
Dia 3: Poblet - Vallbona de les Monges. 28 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls
El Paco em va dir que m'esperés al refrectori a les 6,30 per donar-me una mica d'esmorzar. A les 7 m'he acomiadat i he sortit del Monestir.
El camí cap a l'Espluga ha sigut curtet. Amb l'hora que és trobo tot tancat. Perdo la fletxa groga i haig de seguir la meva intuició. Travesso tot el poble i allà trobo la senyal cap a Vallbona de les Monges.
La guia comença aquesta etapa amb el títol "etapa de solitud". Quanta raó!!
De l'Espluga a Montblanquet no hi ha res d'humà. Ni pobles, cases, carreteres, bars,...res. A més la guia marca una ruta però les fletxes que he anat trobant m'han portat cap un altre lloc.
A Montblanquet m'he acostat a la primera casa que he vist: cal Josepó. Sento soroll a la cuina i faig un crit. La mestressa surt.
- Que hi ha bar al poble?
- No, però nosaltres tenim beguda fresca si ho desitja.
- Doncs vinga, una coca-cola.
Amb el sandwitx que em vaig guardar de l'alberg Pere el Gran esmorzo.
Al marxar arriba el Josepó. Parlem una estona. És de Barcelona però quan es va jubilar va decidir comprar una casa aquí i arreglar-la. Es veu que de petit tenia parents als Omells. És bonjan i té xerrera l'home. Es agradable després de tanta solitud, però a mi em pesa la motxilla. Em desitja bon cami i marxo.
De Montblanquet a Vallbona hi ha 5 km. Tot és pla o baixada. Vas baixant i es va reduint la distància en els cartells que trobo: 3,3 km; 2,1 km; 1km... però ni rastre de Vallbona fins que en un revolt...PATAPAM! et tobes el Monestir de morros.
La Sara és la monja encarregada de l'hostatgeria. Es jove, deu tenir uns 25 anys. Mentre m'espero a la botiga la monja que despatxa m'explica que la Sara, en un viatge que va fer a Madrid a veure el Papa als 20 anys, va sentir com una crida i es va fer monja. Són nou. Quina llàstima que no n'hi hagi més com ella!-diu-.
El refugi de Sant Bernat és gran i net. Sembla que de moment estic sol.
Arriba el Pep Escoda -que té una casa aquí i haviem quedat- i després de fer la DRN anem a dinar junts.
Em porta a Rocallaura, un restaurant senzill però molt bo. Us el recomano. Compartir el dinar amb algú, xerrar, riure,.. en bona companyia, és agradable.
Tornem al refugi i ens acomiadem. Hi ha dos inquilins nous. Han arribat dos ciclistes que fan la ruta del Císter.
Igual que a Poblet després de les vespres hi ha el sopar. La veu de la Sara cantant les vespres és embriagadora. El sopar no el fem junt amb les monges. Els hostes sopem a part.
Els ciclistes no hi són. com que han arribat tard ja no els han pogut comptar. Comparteixo taula amb una família amb dos nens de 4 i 2 anys i amb una noia d'uns trenta anys, la Mar.
La conversa és agradable fins que marxo a dormir.
El Paco em va dir que m'esperés al refrectori a les 6,30 per donar-me una mica d'esmorzar. A les 7 m'he acomiadat i he sortit del Monestir.
El camí cap a l'Espluga ha sigut curtet. Amb l'hora que és trobo tot tancat. Perdo la fletxa groga i haig de seguir la meva intuició. Travesso tot el poble i allà trobo la senyal cap a Vallbona de les Monges.
La guia comença aquesta etapa amb el títol "etapa de solitud". Quanta raó!!
De l'Espluga a Montblanquet no hi ha res d'humà. Ni pobles, cases, carreteres, bars,...res. A més la guia marca una ruta però les fletxes que he anat trobant m'han portat cap un altre lloc.
A Montblanquet m'he acostat a la primera casa que he vist: cal Josepó. Sento soroll a la cuina i faig un crit. La mestressa surt.
- Que hi ha bar al poble?
- No, però nosaltres tenim beguda fresca si ho desitja.
- Doncs vinga, una coca-cola.
Amb el sandwitx que em vaig guardar de l'alberg Pere el Gran esmorzo.
Al marxar arriba el Josepó. Parlem una estona. És de Barcelona però quan es va jubilar va decidir comprar una casa aquí i arreglar-la. Es veu que de petit tenia parents als Omells. És bonjan i té xerrera l'home. Es agradable després de tanta solitud, però a mi em pesa la motxilla. Em desitja bon cami i marxo.
De Montblanquet a Vallbona hi ha 5 km. Tot és pla o baixada. Vas baixant i es va reduint la distància en els cartells que trobo: 3,3 km; 2,1 km; 1km... però ni rastre de Vallbona fins que en un revolt...PATAPAM! et tobes el Monestir de morros.
La Sara és la monja encarregada de l'hostatgeria. Es jove, deu tenir uns 25 anys. Mentre m'espero a la botiga la monja que despatxa m'explica que la Sara, en un viatge que va fer a Madrid a veure el Papa als 20 anys, va sentir com una crida i es va fer monja. Són nou. Quina llàstima que no n'hi hagi més com ella!-diu-.
El refugi de Sant Bernat és gran i net. Sembla que de moment estic sol.
Arriba el Pep Escoda -que té una casa aquí i haviem quedat- i després de fer la DRN anem a dinar junts.
Em porta a Rocallaura, un restaurant senzill però molt bo. Us el recomano. Compartir el dinar amb algú, xerrar, riure,.. en bona companyia, és agradable.
Tornem al refugi i ens acomiadem. Hi ha dos inquilins nous. Han arribat dos ciclistes que fan la ruta del Císter.
Igual que a Poblet després de les vespres hi ha el sopar. La veu de la Sara cantant les vespres és embriagadora. El sopar no el fem junt amb les monges. Els hostes sopem a part.
Els ciclistes no hi són. com que han arribat tard ja no els han pogut comptar. Comparteixo taula amb una família amb dos nens de 4 i 2 anys i amb una noia d'uns trenta anys, la Mar.
La conversa és agradable fins que marxo a dormir.
divendres, 11 de juliol del 2014
Dia 2: Santes Creus - Poblet 35 km
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
Com que marxo molt aviat m'han deixat la porta del pati oberta. Començo a caminar i fa un vent fresquet i jo sense polar. Me l'he descuidat.
Arribo al Pla de Santa Maria sense dificultat. Menjo una mica al bar i segueixo la fletxa cap a Figuerola del Camp i Prenafeta.
A Figuerola hi ha dues opcions per pujar a Prenafeta. com que quan vaig venir a entrenar amb el Gerard en vaig fer una, doncs ara provaré l'altre. La pujada és més forta per aquí. finalment arribo a dalt i baixo fins a Prenafeta.
No ha parat de bufar el vent. Quan arribi a Montblanc, aprofitant que dinaré a casa de ma germana li demanaré un polar.
Per entrar a Montblanc és fa una agradable passejada per anar a trobar el pont vell, passar per davant de l'hospital de santa Magdalena (té un claustre petitó i preciós) i entrar per la porta de St. Antoni.
Avui és mercat. El contrast amb el silenci de la muntanya és agradable.
Dino aqui a Montblanc. Fa hores que no parlo amb ningú i es fa agradable compartir el dinar amb l'Anna, el Gerard i la petita Eulàlia.
A la tarda faig els 10 km. que em falten fins a Poblet.
A l'arribar a l'Espluga decideixo seguir la fletxa del camí en lloc d'anar pel dret com vam fer amb el Gerard. Mare meva!! Com me n'he penedit. he fet una santa volta abans no he arribat a Poblet.
Al pati del Monestir no es veu gaire activitat. Jo em dirigeixo directament cap a la porta reial. M'estan esperant. El monjo encarregat de l'hostatgeria interna (el Paco) està parlant amb un altre hoste. Albert, que es vol allotjar uns dies i pel que dedueixo no és el primer cop. Em fa un petit interrogatori i finalment m'acompanya a la meva cel·la.
Faig la DRN i vaig a sellar la credencial a l'hostatgeria externa.
A les 7 resen cantant les vespres i després anem a sopar tots junts, hostes i monjos al refrectori. És una sala molt gran. No faig fotos per respecte. Les taules són de tres col·locades al voltant de les parets formant una U. Tots estem asseguts amb l'esquena tocant la paret i ens podem veure les cares amb els del davant.
A la dreta tinc a l'Albert i a l'esquerra al Francesc, un altre hoste. Començo a parlar i em contesten amb evasives i monosíl·labs. Que sosos... Llavors l'Albert diu que aquí està prohibidíssim parlar. Però molt i molt prohibit.. Aix.. perdó no ho sabia.
Després de sopar el Paco ens porta a una sala i ens convida a baixar a sentir una lectura i les completes. Només baixo jo. La lectura es fa al claustre fins que toquen les 9. Llavors tots s'aixequen com un sol home i en una fila ordenada i molt serios van cap a l'església. Jo al darrera, ves què.
A l'església van seient cadascú a la seva cadira de dalt de l'altar. Jo no se que fer...Un monjo em mira i em fa senyal d'avançar i seure amb ells. Les completes són 20 minutets. Després cap a dormir.
A les 10 tanco el llum.
Com que marxo molt aviat m'han deixat la porta del pati oberta. Començo a caminar i fa un vent fresquet i jo sense polar. Me l'he descuidat.
Arribo al Pla de Santa Maria sense dificultat. Menjo una mica al bar i segueixo la fletxa cap a Figuerola del Camp i Prenafeta.
A Figuerola hi ha dues opcions per pujar a Prenafeta. com que quan vaig venir a entrenar amb el Gerard en vaig fer una, doncs ara provaré l'altre. La pujada és més forta per aquí. finalment arribo a dalt i baixo fins a Prenafeta.
No ha parat de bufar el vent. Quan arribi a Montblanc, aprofitant que dinaré a casa de ma germana li demanaré un polar.
Per entrar a Montblanc és fa una agradable passejada per anar a trobar el pont vell, passar per davant de l'hospital de santa Magdalena (té un claustre petitó i preciós) i entrar per la porta de St. Antoni.
Avui és mercat. El contrast amb el silenci de la muntanya és agradable.
Dino aqui a Montblanc. Fa hores que no parlo amb ningú i es fa agradable compartir el dinar amb l'Anna, el Gerard i la petita Eulàlia.
A la tarda faig els 10 km. que em falten fins a Poblet.
A l'arribar a l'Espluga decideixo seguir la fletxa del camí en lloc d'anar pel dret com vam fer amb el Gerard. Mare meva!! Com me n'he penedit. he fet una santa volta abans no he arribat a Poblet.
Al pati del Monestir no es veu gaire activitat. Jo em dirigeixo directament cap a la porta reial. M'estan esperant. El monjo encarregat de l'hostatgeria interna (el Paco) està parlant amb un altre hoste. Albert, que es vol allotjar uns dies i pel que dedueixo no és el primer cop. Em fa un petit interrogatori i finalment m'acompanya a la meva cel·la.
Faig la DRN i vaig a sellar la credencial a l'hostatgeria externa.
A les 7 resen cantant les vespres i després anem a sopar tots junts, hostes i monjos al refrectori. És una sala molt gran. No faig fotos per respecte. Les taules són de tres col·locades al voltant de les parets formant una U. Tots estem asseguts amb l'esquena tocant la paret i ens podem veure les cares amb els del davant.
A la dreta tinc a l'Albert i a l'esquerra al Francesc, un altre hoste. Començo a parlar i em contesten amb evasives i monosíl·labs. Que sosos... Llavors l'Albert diu que aquí està prohibidíssim parlar. Però molt i molt prohibit.. Aix.. perdó no ho sabia.
Després de sopar el Paco ens porta a una sala i ens convida a baixar a sentir una lectura i les completes. Només baixo jo. La lectura es fa al claustre fins que toquen les 9. Llavors tots s'aixequen com un sol home i en una fila ordenada i molt serios van cap a l'església. Jo al darrera, ves què.
A l'església van seient cadascú a la seva cadira de dalt de l'altar. Jo no se que fer...Un monjo em mira i em fa senyal d'avançar i seure amb ells. Les completes són 20 minutets. Després cap a dormir.
A les 10 tanco el llum.
Dia 1: Calafell - Santes Creus. 33 km
Si cliqueu a la paraula wikiloc del mapa veureu mes detalls
El silenci m'acompanya en aquesta sortida. Es estrany sortir des de casa carregat amb la motxilla. Vaig cap al Vendrell pel camí del camp de golf. Quan estic arribant a la plaça vella sento que algú em crida. És el Gerard. M'acomiada i em desitja sort. és agradable trobar algú en aquest moment.
L'església és oberta i penso que seria maco tenir-hi el segell a la credencial. Pregunto a la que deu ser la sagristana i em diu que el mossèn no trigarà. que esperi. Mossèn Pedrell apareix 20 minuts després. Es mostra afable i interessat per la peregrinació. m'agafa la credencial i me la torna segellada al moment.
La lira, fondo del galet i Albinyana. Un refresc al bar i segueixo. Just arrencar trobo al Soci. Simpàtic i agradable com sempre em desitja sort i "buen camino".
Comença la pujada cap a Sant Antoni i assegut a ran del camí un home, Jaume Vidal per servir-lo, em fa gràcia aquesta manera de presentar-se d'abans. També em desitja sort.
Toca pujar i pujar fins a Masarbonès passant pel "xalet de l'alemany" que diuen alguns. Sortint del poble em creuo amb l'Aloma. Té 3 mesos i va a coll de sa mare pel mig de la muntanya. "Es que li agrada passejar". Aquesta serà de les meves.
Rodonyà està a tocar. un altre cosa és Vila-rodona. No hi arribo mai. Se m'ha fet molt llarg. Amb l'hora que és trobo el bar tancat i també les botigues. sort que porto dinar en un tupper. Al costat de la font estic de primera.
Sortint de Vila-rodona es creua el Gaia tres cops per uns pontets de fusta molt bonics fins arribar a Aiguamurcia. Aquí deixo de costat la sageta groga. Prefereixo arribar a Stes. Creus per l'albereda.
El de l'alberg Pere el Gran ja m'està esperant. Em dóna la clau i em diu que estic sol. Faig la DRN (Dutxa i Roba Neta) i marxo a visitar el monestir.
La visita al monestir és molt interessant. El millor de tot un audiovisual que passen. Dels millors que he vist mai. Molt recomanable!!.
A la tarda soparé al centre cívic i a dormir.
El silenci m'acompanya en aquesta sortida. Es estrany sortir des de casa carregat amb la motxilla. Vaig cap al Vendrell pel camí del camp de golf. Quan estic arribant a la plaça vella sento que algú em crida. És el Gerard. M'acomiada i em desitja sort. és agradable trobar algú en aquest moment.
L'església és oberta i penso que seria maco tenir-hi el segell a la credencial. Pregunto a la que deu ser la sagristana i em diu que el mossèn no trigarà. que esperi. Mossèn Pedrell apareix 20 minuts després. Es mostra afable i interessat per la peregrinació. m'agafa la credencial i me la torna segellada al moment.
La lira, fondo del galet i Albinyana. Un refresc al bar i segueixo. Just arrencar trobo al Soci. Simpàtic i agradable com sempre em desitja sort i "buen camino".
Comença la pujada cap a Sant Antoni i assegut a ran del camí un home, Jaume Vidal per servir-lo, em fa gràcia aquesta manera de presentar-se d'abans. També em desitja sort.
Toca pujar i pujar fins a Masarbonès passant pel "xalet de l'alemany" que diuen alguns. Sortint del poble em creuo amb l'Aloma. Té 3 mesos i va a coll de sa mare pel mig de la muntanya. "Es que li agrada passejar". Aquesta serà de les meves.
Rodonyà està a tocar. un altre cosa és Vila-rodona. No hi arribo mai. Se m'ha fet molt llarg. Amb l'hora que és trobo el bar tancat i també les botigues. sort que porto dinar en un tupper. Al costat de la font estic de primera.
Sortint de Vila-rodona es creua el Gaia tres cops per uns pontets de fusta molt bonics fins arribar a Aiguamurcia. Aquí deixo de costat la sageta groga. Prefereixo arribar a Stes. Creus per l'albereda.
El de l'alberg Pere el Gran ja m'està esperant. Em dóna la clau i em diu que estic sol. Faig la DRN (Dutxa i Roba Neta) i marxo a visitar el monestir.
La visita al monestir és molt interessant. El millor de tot un audiovisual que passen. Dels millors que he vist mai. Molt recomanable!!.
A la tarda soparé al centre cívic i a dormir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)